Entrepans de botifarra

T

inc la sensació que si la Fecapa no prohibís per reglament disputar els partits abans de les 9 del matí, el Voltregà ens hagués fet jugar abans i tot. I és que els d’Osona tenien ganes de revenja; després d’un empat i dues derrotes davant el Sentmenat aquesta mateixa temporada, els osonencs volien regalar una victòria a la parròquia de les Masies.

I ho han aconseguit. Després de dues disputadíssimes parts acabades en empat, el Voltregà s’ha endut la tercera per la mínima, amb un 2 a 1 que ha fet dibuixar un somriure en una afició més aviat apagadota.

Per cert, si algú coneix algun d’aquests que es dediquen a mirar joves promeses, si us plau, feu-lo anar a veure el porter del Voltregà (i també els pals de la porteria). Sens dubte ells han impedit que el Sentmenat es fiqués la victòria a la butxaca en una tercera part en la que hem bombardejat constantment la porteria osonenca.

Finalment, poc menys de dues hores després de la nostra arribada a les Masies de Voltregà hem emprès el retorn, amb un regust agredolç per la segona derrota d’aquesta temporada, però amorosida, això sí, per uns entrepans de botifarra tan llargs com el viatge de tornada fins a Sentmenat.

Aquest és el porter que quasi ho ha aturat tot a la tercera part.
Aquest és el porter que quasi ho ha aturat tot a la tercera part.

okfotos-voltrega-1-4

okfotos-voltrega-1-5

Pit i collons. D'això, malgrat el resultat, no n'ha faltat en tot el partit.
Pit i collons. De tot això, malgrat el resultat, no n’ha faltat en tot el partit.