Amb un parell d’ous

Estic i ous, una mala combinació © Jordi Vinyets
Estic i ous, una mala combinació © Jordi Vinyets

Diu la cultura popular que no es pot fer una truita sense trencar els ous. Aquesta gran veritat, però, no s’aplica a l’hoquei, on és tan important cuinar un bon partit com tornar al vestidor amb l’ouera intacta.

Al segle XIX els carrers de Boston eren tan empedrats que els ciclistes acabaven amb l’entrecuix ben masegat. Per això, el 1874 en CF Bennet, un bon home de Chicago, va inventar un estri per ajudar-los a mantenir ben vives les opcions de tenir descendència.

Durant el segle XX la conquilla va obrir-se camí en el món de l’esport, quan els esportistes van veure que aquella cosa en forma de petxina (d’aquí el nom) era prou útil per evitar que acabessin jugant amb veu de falset.

I per cert, d’aquest aparell en català se’n diu conquilla, i no pas coquilla o coquillera com més o menys tothom diu de forma errònia i manllevada del castellà.

conquilla-4

Sense conquilla © Jordi Vinyets